I SCLÂFS
di Josef Marchet

I Langobarts a jerin rivâts (cui sa dontri) te Panonie e tal Noric in compagnie dai Avarics, e cun lôr a vevin vinçût i Gjepits. Cuant che si inviarin cul re Alboin par vignî in Italie a lassarin daûr lis spalis i Avarics che a jerin in leghe cun lôr. Messedâts cun chescj si cjatavin a jessi une vore di trops di Sclâfs: nancje di chescj no si capìs un dret di indulà che a fossin vignûts: salacor i Avarics ju vevin cjatâts su la lôr strade e ju vevin strissinâts daûrsi. Co si forin sistemâts, Langobarts in Italie e Avarics di là des monts, al pâr che juste su lis monts de basse Carinzie e dal Cragn, al ven a jessi tal Cjanâl de Drau, su la basse Gail e su la Mûr si sein implantâts chescj trops di Sclâfs. Vadì che ur fo lassade chê fasse di teritori parcè che al jere disabitât e parcè che al pareve plui salvadi, mintri che Avarics e Langobarts si cjatavin plui ben tes planuris. I Sclâfs, par tant che al pâr, a restavin ancjemò sot la paronance dai Avarics. Sul finî dal 500 i Sclâfs, di une bande si urtavin cul duche di Baviere, di chê altre a mostravin intenzion di disbassâsi jù inte Dalmazie. In chei agns a devin jessi rivâts ancje te nestre regjon, ce par traviers da la Istrie, ce pes monts de regjon Julie.
L'alt Cjanâl dal Lusinç al fo ocupât prin di dut; pôc dopo ancje chel dal Nadison fint al puint di Sant Quarin e no si pues dî se i Sclâfs a sein rivâts in chê volte ancje parsore Tarcint e tal Cjanâl dal Fier,
indulà che, dal sigûr, a jerin cualchi pôc plui tart. La "Historia Langobardorum" di Pauli Zaul e fevele dispès dai Sclâfs e des lôr impresis cuintri i Langobarts dal Friûl, scomençant dai timps dal re Grimoalt (seconde metât dal 600) fintremai ai timps dal re Ratchis (al ven a jessi dibot un secul). Al fo un langobart, Arnefrît, che par gole di deventâ duche dal Friûl, al domandà jutori ai Sclâfs, e al fo copât in bataie a Nimis: dopo di in chê volte, tes barufis tra Langobarts par cuestions di sucession tal ducât, a vegnin fûr ogni tant ancje i Sclâfs. A son duncje dibot cutuardis secui che su lis monts a soreli jevât de Furlanie a plantarin lis lôr tendis ancje chescj "slovens" che a doprin ancjemò un lengaç plui vicin al sclâf origjinari che no la stesse lenghe uficiâl, ancje se, par fuarce, cualchi tiermin o costrut furlan un pôc a la volte al è penetrât. In timp de dominazion langobarde e dal ducât dal Friûl, popolazions sclavis (vindis) si implantarin ancje tal Cjanâl dal Fier, come che si capìs dai nons dai paîs e dai sîts, scomençant di Mueç (par antîc Mosniz) a Racolane, Dogne, Patoc, Studene e vie indenant. Ancje chestis localitâts a àn di sei stadis dibot disabitadis prin che a rivassin i Sclâfs; ma plui tart la corentie di int, massime marcjadants che e passave sù e jù pal Cjanâl, vignint dal Friûl o de Carinzie e finì cul lassâ il so stamp in chei paîs; e di sclâfs e restà e ancjemò e reste juste la semence tal cjanton rimit de Resie, sot la mont Cjanine.

NOTIS:
(1) No jerin pagans, ma za cristians, partignint a la eresie ariane.
(2) In realtât i Patriarcjis si ritirin a Grau in timp des invasions dai popui barbarics e no cuant che a rivin i Langobarts.
(3) I Langobarts si metin tai puescj des fuartecis, za ocupadis dai romans, cu lis lôr "faris" clamadis ancje fameis di vuerîrs e, jessint un popul piçul, a cirin a la svelte di integrâsi cu la int dal Friûl.
(4) I Langobarts, sot la Regjine Teodolinde, si convertissin e si svicinin a la Glesie di Rome, a restin tolerants viers la Glesie di Aquilee, cuntun Sinodi tignût a Pavie, e torne a la ortodossie, ma e à di dineâ a dut il so passât. Si ben dut chest, la spiritualitât de fede tricapitoline e dure a lunc te culture dal popul furlan.

diferent dai "barbars" di tiere ferme.